En les tecnologies de pantalles d'alta gamma actuals, OLED (díode emissor de llum orgànic) i QLED (díode emissor de llum de punts quàntics) són sens dubte dos punts centrals importants. Tot i que els seus noms són similars, difereixen significativament en principis tècnics, rendiment i processos de fabricació, representant gairebé dos camins de desenvolupament completament diferents per a la tecnologia de pantalles.
Fonamentalment, la tecnologia de pantalles OLED es basa en el principi de l'electroluminescència orgànica, mentre que les QLED es basen en el mecanisme electroluminescent o fotoluminescent dels punts quàntics inorgànics. Com que els materials inorgànics generalment tenen una major estabilitat tèrmica i química, les QLED teòricament tenen avantatges pel que fa a l'estabilitat de la font de llum i la vida útil. És per això que molts consideren les QLED una direcció prometedora per a la tecnologia de pantalles de nova generació.
En poques paraules, l'OLED emet llum a través de materials orgànics, mentre que el QLED emet llum a través de punts quàntics inorgànics. Si es compara el LED (díode emissor de llum) amb la "mare", aleshores Q i O representen dos camins tecnològics "paternals" diferents. El LED en si, com a dispositiu emissor de llum semiconductor, excita l'energia lluminosa quan el corrent passa a través del material luminescent, aconseguint la conversió fotoelèctrica.
Tot i que tant les pantalles OLED com les QLED es basen en el principi fonamental d'emissió de llum dels LED, superen amb escreix les pantalles LED tradicionals pel que fa a l'eficiència lluminosa, la densitat de píxels, el rendiment del color i el control del consum d'energia. Les pantalles LED ordinàries es basen en xips semiconductors electroluminescents, amb un procés de fabricació relativament senzill. Fins i tot les pantalles LED d'alta densitat i pas petit actualment només poden aconseguir un pas mínim de píxel de 0,7 mm. En canvi, tant les OLED com les QLED requereixen una investigació científica i uns estàndards extremadament alts, des dels materials fins a la fabricació de dispositius. Actualment, només uns quants països com Alemanya, Japó i Corea del Sud tenen la capacitat de participar en les seves cadenes de subministrament aigües amunt, la qual cosa genera barreres tecnològiques extremadament elevades.
El procés de fabricació és una altra diferència important. El centre emissor de llum de les OLED són molècules orgàniques, que actualment utilitzen principalment un procés d'evaporació: processen materials orgànics en petites estructures moleculars a altes temperatures i després els redepositen amb precisió en posicions específiques. Aquest mètode exigeix condicions ambientals extremadament altes, implica procediments complexos i equips precisos i, el més important, s'enfronta a reptes importants per satisfer les necessitats de producció de pantalles de grans dimensions.
D'altra banda, el centre emissor de llum del QLED són nanocristalls semiconductors, que es poden dissoldre en diverses solucions. Això permet la preparació mitjançant mètodes basats en solucions, com ara la tecnologia d'impressió. D'una banda, això pot reduir eficaçment els costos de fabricació i, de l'altra, supera les limitacions de la mida de la pantalla, ampliant els escenaris d'aplicació.
En resum, OLED i QLED representen el cim de les tecnologies d'emissió de llum orgànica i inorgànica, cadascuna amb els seus propis punts forts i febles. OLED és conegut per la seva relació de contrast extremadament alta i les seves característiques de pantalla flexibles, mentre que QLED és preferit per la seva estabilitat material i el seu potencial de cost. Els consumidors haurien de prendre decisions en funció de les seves necessitats d'ús reals.
Data de publicació: 10 de setembre de 2025